Voldria dir-li que jo no tenc cap batalla amb el partit socialista i basta que tiri d’hemeroteca i podrà comprovar qui té ganes de brega.
Vaig anar a les llistes perquè creia en el projecte i vaig lluitar per cada un dels vots que farien en Duarte batle, difícil de creure que el meu únic objectiu polític era que no fos batle.
La nova direcció del setmanari gestiona amb molta cura totes les cartes que es publiquen a aquesta secció i això és una gran notícia per a tots i totes els felanitxers i felanitxeres que el sentim tan nostre. Abans que entràs aquesta nova direcció els que assistíem a les reunions dels socialistes sabíem perfectament que el senyor Riera i el senyor Duarte eren coneixedors de quines cartes sortirien publicades abans de sortir el setmanari al carrer i gestionaven com contestar-les sempre amb anònims.
Que me seguireu atacant amb anònims, ara sense avantatge, n’estic ben segur. És senyal de covardia que no entendré mai, però a totes aquestes cartes sempre hi ha un detall que vos delata i és el que deis i com ho deis. Sempre que pugui i trobi oportú vos contestaré.
No, jo no ho faig tot bé, ni tan sols faré bé tot el que em quedi per fer. Gràcies a Déu, la prepotència no forma part de la meva personalitat i equivocant-se és com aprens. Aquesta darrera frase alguns socialistes no la teniu integrada. Tenc molt clar que no m’he equivocat i si teníeu clar que tant malament ho feia, si tan vago som, si el meu únic objectiu polític era que en Duarte no fos batle, si ho he fet tot per la cadira, pot ser la pregunta de per què vaig anar a llistes l’hauríeu de contestar vosaltres.
Així què, Pere Miquel, un inquiet, un socialista, Tomeu, un que no se’l creu, un candidat, un veïnat del Port… posau-li el pseudònim que més vos agradi, sou qui sou ● Juan Aznar Hernández
