Aquest cap de setmana passat ha estat marcat per dos esdeveniments excel·lents per al negoci turístic i de la restauració a les Illes Balears. Sí. La Mallorca 312 Ok Mobility i l’obertura oficial de les discoteques i espais de distribució de drogues a Eivissa. Els informatius de la TV que pagam entre tots els illencs se n’ha fet ressò d’una manera gairebé exhaustiva; ens han explicat fil per randa els grans beneficis econòmics que aquesta mena d’activitats ens aporten als mallorquins i als eivissencs. Ens han mostrat un bon nombre d’empresaris explicant el gran volum de feina que tenen aquests dies sense esmentar, és clar, si han omplert el calaix, no sigui cosa que a l’hora de plorar i demanar ajudes públiques algú es recordi d’aquests dies de gaubança. Tampoc cap d’aquests empresaris ha demanat disculpes per les molèsties ocasionades, ni per les despeses que matèria de seguretat o neteja haurem de pagar entre tots. Però tot això, les molèsties i les despeses, encara es podria assumir si el volum d’ingressos que aquestes activitats generen revertís en l’economia illenca, però l’anàlisi més elemental ens mostra que no és així: la major part dels nombrosos empresaris que parlaren per a les càmeres d’IB3 eren estrangers, i gairebé tots es queixaven per les dificultats que troben a l’hora de contractar personal perquè els que venen de fora no troben allotjaments a preus assequibles.
“tot això, les molèsties i les despeses, encara es podria assumir si el volum d’ingressos que aquestes activitats generen revertís en l’economia illenca, però l’anàlisi més elemental ens mostra que no és així”
Em venen al cap una sèrie de preguntes, però crec que podré resumir-les només en una: si els doblers els guanyen uns estrangers que contracten gent de fora, quina part dels guanys reverteix en l’economia illenca? No. No em vengueu amb el coverbo de la immensa quantitat de gent que passa pels aeroports del nostre (encara podem dir nostre?) territori, perquè el volum d’euros que generen aquestes monstruoses instal·lacions se’n va a la capital de l’Estat borbònic. No em digueu, un cop més, que els turistes són l’única font d’ingressos de les Illes; prou que ho sé. El turisme, i de rebot, l’especulació immobiliària, són la nostra font d’ingressos perquè així ho van decidir uns ministres del govern del dictador Franco quan intentaren, d’una banda, oferir la imatge d’una Espanya oberta al món, i de l’altra, pal·liar la fam que regnava a moltes zones del territori peninsular creant llocs de feina a les colònies orientals d’ultramar (les Illes Balears). És possible que les generacions que no conegueren la Mallorca preturística pensin que, abans d’aquest fenomen de masses, érem un país semblant al Sud del Sudan —vaig veure un programa d’una cadena de TV espanyola, i en castellà, que ho assegurava. Si a les escoles s’estudiàs història en comptes de magnificar malifetes dels conqueridors espanyols a les Amèriques, tal volta sabrien que, abans de l’esclat turístic, la situació de les Balears entre les economies de l’Estat espanyol era millor que la d’avui, quan la nostra cultura ha estat anorreada i el nostre paisatge ha estat destrossat. I tal volta comença a ser hora de pensar que, si el nostre únic negoci no permet pagar uns sous suficients perquè els treballadors puguin tenir un allotjament digne, és hora de canviar de negoci, o de diversificar-lo.
Les Illes Balears no eren el Sud del Sudan ni allò que ara en diuen la España vaciada, i en els darrers seixanta anys gairebé han triplicat la seva població, una pressió demogràfica a la qual hem d’afegir els milions de turistes que venen cada any i per als quals hem de mantenir unes infraestructures sobredimensionades i caríssimes. Per a l’imperi, és un gran negoci. Per a la colònia, com sol ésser el destí de totes les colònies, suposa la ruïna.
Ara ja tenim al damunt unes eleccions i, si miràssim els programes electorals dels partits (cosa que fa molt poca gent), veuríem que ja ni es molesten a incloure cap solució per a aquest problema —tal volta per a ells no és un problema. Emperò hi ha un partit, de molt extrema dreta, que en un document titulat «100 medidas para la España Viva» diu de manera literal: «Liberalizar el suelo. Convertir en suelo apto para ser urbanizado todo el que no deba estar necesariamente protegido por motivos de interés público convenientemente justificados». Imaginau totes les Illes convertides en una urbanització gegantina en mans d’inversors estrangers que no estimen el país que els està fent rics? Doncs això és el que vol aquest partit amb nom de diccionari, que, com és costum entre l’extrema dreta, pretén utilitzar les estructures democràtiques per enderrocar-les des de dedins. Però d’aquest tema em sembla que n’hauré de parlar en el proper lliurament.
