El tancament de l’Hospici, una institució felanitxera creada l’any 1820, va esser un episodi tèrbol, inexplicable i inexplicat, que és una prova més de la manera de procedir del Partit Popular, al qual els felanitxers, en distintes ocasions, li han donat una confiança absolutament immerescuda.
Els ciutadans mereixíem una explicació per part de l’Ajuntament, que ha estat reclamada en distintes ocasions i no ha obtingut resposta. És cert que les monges volien deixar la casa i que la Sala havia de cercar una solució, que n’hi havia, per assegurar la continuïtat de la institució. El Partit Popular es va negar a facilitar cap explicació per justificar el tancament d’una entitat de prop de dos-cents anys.
Clausurat l’Hospici, la gent es va demanar on havien anat a parar tots els mobles i els objectes que hi havia a la casa i, fins i tot, algun partit va plantejar la qüestió a una sessió de l’Ajuntament. El batle actual va encomanar una investigació a un cap de la policia local que havien importat d’Inca, que havia d’aclarir la desaparició d’alguns mobles i sobretot la d’un paraigüer que tots els qui havien passat per l’Hospici coneixíem i apreciàvem. L’inspector de la policia, que no sabem per què va venir i per què se’n va tornar, no va aclarir res i, si ho va aclarir, el batle ha callat el resultat de la recerca. El batle no va tenir cap intervenció amb els fets que denunciam, però el Partit Popular sí que n’hi va tenir i qualque membre més del consistori ha estat al·ludit repetidament.
Ara ja saben que haurem d’esperar que un altre govern s’interessi pel tema, perquè na Soler, que tant xerra a través de les xarxes socials, i el batle no tenen la menor intenció de resoldre una qüestió que ha preocupat molts de ciutadans. Les coses que són patrimoni de tots no es poden resoldre com si encara no haguéssim superat la dictadura, amb un silenci espès i vergonyós λ Bernat C.
