“Quan arribava a les primeres reunions amb les escoles ho deia: «No venc de colors ni de sigles. Som na Marta Cano i venc a treure endavant la feina»”

Quan na Marta Cano Roig (Palma, 1994) tenia tretze o catorze anys, a l’escola li comanaren una redacció perquè explicàs què volia ser de gran. Ja ho tenia ben clar: volia ser política. Aquell escrit que confessava una vocació estranya per la seva generació li va fer “molta gràcia” a la mestra, de manera que...