14.8 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimecres, 30 novembre 2022
Marta Cano Roig, política vocacional, llicenciada en Dret i regidora de l’Ajuntament de Felanitx pel PP
Marta Cano Roig, política vocacional, llicenciada en Dret i regidora de l’Ajuntament de Felanitx pel PP

Quan na Marta Cano Roig (Palma, 1994) tenia tretze o catorze anys, a l’escola li comanaren una redacció perquè explicàs què volia ser de gran. Ja ho tenia ben clar: volia ser política. Aquell escrit que confessava una vocació estranya per la seva generació li va fer “molta gràcia” a la mestra, de manera que rodà per tota l’escola fins arribar a les mans de l’aleshores batlessa de Palma, na Catalina Cirer. Ara, quinze anys més tard, na Marta és regidora d’Educació; Formació, Contractació i Ocupació, i Igualtat i Joventut a l’Ajuntament de Felanitx pel PP, el partit d’aquella batlessa de Ciutat que va llegir la seva redacció. Malgrat això, na Marta encara no sap si s’ha convertit en una política: «De moment, m’agradaria seguir i descobrir si ho som, i llavors que la ciutadania em digui si ho som o no, una de bona», diu. Neta del glosador Rafel Roig des Carritxó, na Marta va créixer entre dos mons: l’urbà i cosmopolita de la Palma de son pare i l’arcàdia rural des Carritxó de sa mare i els padrins. Llicenciada en Dret per la UIB, els dos anys que du com a regidora són la seva primera experiència de gestió. Ella voldria continuar, però encara ha de rebre el suport del seu partit i llavors, a la primavera, la confiança de les urnes.

De nina ja volíeu ser política. La política pot ser un ofici, en realitat?

[Dubta uns segons] No sé si la política ha de ser un ofici. És una pregunta difícil. Si ho fas com a ofici, si et professionalitzes, pots conèixer millor les necessitats de la gent i ser més eficient, però al mateix temps viure tota la vida de la política pot fer que t’aferris a una cadira o que es qüestioni si tens altres mitjans de vida. No la sabria contestar, aquesta pregunta. Crec que, com en tot a la vida, a la política hi ha d’haver un poc de renovació, i que per a un mateix és important no quedar-se capficat sempre en el mateix.

Idò ja no veis el vostre futur en política?

Ara mateix vaig dia a dia, el ritme d’aquesta tasca que faig no em permet anar més enllà. Però sempre he pensat, i crec que això em ve de la part de ma mare, que m’agradaria molt muntar un negoci. No em referesc a res a gran escala, per ventura simplement tenir un bar, però sí que aquest món dels negocis, aquesta part privada, sempre m’ha atret. Tota la vida en la política, sincerament, no m’hi veig, és un terreny on és necessari que hi hagi renovació i un també pot quedar-hi estancat. De fet, fins i tot ara estic intentant compaginar-la amb altres coses, i quan tenc hores lliures seguesc estudiant qualque tema de les oposicions per a no perdre el fil. Tenc 28 anys i he de cuidar aquesta altra part, he de seguir tenint obertes les portes fora de la política.

“Un pot sentir-se més afí a un partit o a un altre, però sempre tens el teu criteri i per ventura hi ha coses que no comparteixes. Això hauria de ser el més normal”

 

Què us ha sorprès més de la dinàmica de feina a l’Ajuntament en aquests dos anys?

M’han sorprès la intensitat i la proximitat. Si les coses van bé, la gent t’ho fa arribar, et dona l’enhorabona pel carrer, però si no, també t’ho diuen! És molt intens, hi ha molta reciprocitat, molt de feedback entre la ciutadania i el regidor. Jo no m’esperava que el contacte fos tan directe. Com que venc de veure la política des de fora, i d’una ciutat, aquesta proximitat m’ha sorprès.

Com és un dia normal de na Marta Cano fent feina a l’Ajuntament?

A les 7 estic en marxa. Devers les set i mitja ja reps qualque telefonada o qualque WhatsApp… «sé que no són hores, però…». Mai pas pena de quedar dormida, perquè sé que com a tard a les set i mitja el telèfon començarà a sonar! [Rialles] Si no tenc cap reunió ni res extraordinari, vaig directament cap a l’Ajuntament, encenc l’ordinador, contest correus, gestió… i de cada cosa que tanc, me’n surten deu de noves! També he d’anar a Serveis Socials per dur Joventut i Igualtat, i després escoles i escoletes, que és el que em dona més feina. De bon dematí els conserges ja poden trobar qualque coseta i em telefonen. He de dir que tenc molt bona relació amb les directores i directors dels centres. Hi ha molt bona col·laboració i complicitat. Però sobretot som a l’Ajuntament. Compartesc despatx amb na Cati, i la major part del temps som aquí amb ella.

Què tal us duis? Es diu que na Catalina Soler us comença a veure com a una rival…

No ho crec, això! No ens podem comparar! Na Cati té molta experiència, molta capacitat. No, pots pensar, hi ha molt bona relació, i per a mi poder anar darrere na Cati i aprendre d’ella és el millor que em podia passar. N’aprenc moltíssim, poder aprofitar la seva saviesa i experiència és una sort. Na Cati és una política fèrria, amb molta experiència, i compartint despatx s’ha generat una sinergia… Mai m’he sentit tota sola, sempre m’he pogut recolzar en ella. Ha estat el meu suport al dia a dia. Si no sabia com envestir qualque tema, l’hi demanava. També ha passat que hem pogut tenir criteris diversos, que per ventura jo ho faria diferent de com ella m’ha dit, i cap problema.

Mai heu hagut de renunciar a les idees pròpies per mor de les jerarquies dins el partit?

No, mai. Jo duc dos anys i he fet el que he trobat més adient. Hi ha coses que et venen marcades, però no pel partit, sinó per com s’han fet les coses sempre. Jo m’he sentit molt lliure.

Com és formar part d’una estructura tan grossa com el PP? Us sentiu còmoda amb el discurs del partit que arriba des de Madrid, per exemple?

Un pot sentir-se més afí a un partit o a un altre, però sempre tens el teu criteri i per ventura hi ha coses que no comparteixes. Això hauria de ser el més normal. També a nivell nacional es tenen uns pensaments que no es poden traslladar a nivell municipal, on t’has de centrar a solucionar els problemes dels ciutadans. Quan arribava a les primeres reunions amb l’escola, per ventura per la inexperiència o el desconeixement, ho deia: «és vera que m’he presentat i estic aquí en nom d’un partit, però jo venc a fer feina, no venc de colors ni de sigles. Som na Marta Cano i venc a treure endavant la feina, ja està». Al dia a dia vas rodant i llavors, internament, per ventura no tot és al 100 %. Com amb una parella: l’estimes, vols estar amb aquesta persona, però no t’agrada tot el que fa al 100 %, no?

Com a lloc de feina, estau satisfeta amb les vostres condicions? Heu gaudit de vacances en aquests dos anys?

Totes les feines tenen la seva part bona i la seva part dolenta. De perfecta, no n’hi ha cap, però jo estic satisfeta. Ja sabia on venia, sabia que no tendria horaris, sabia quin seria el meu sou. No em puc queixar, tenc dedicació exclusiva. Val a dir que ho duc bé i estic contenta perquè no tenc fills ni càrregues familiars. Si no fos així, seria molt mal de conciliar. De vacances, en aquests dos anys, no n’he tengut. Me’n vaig anar una setmana amb la meva parella per Nadal, perquè si no em deixava! [Rialles]. T’agafes qualque dia puntual, però no tens dues setmanes o un mes de vacances, no és possible això. En aquests dos anys, per l’estrès, m’he engreixat 15 quilos!

darreres notícies

et pot interessar

Deixadesa dins sòl rústic