6.5 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dissabte, 28 gener 2023

Ara que estic revisant les «cartes obertes» que he estat publicant des del mes de març de 2015, quan a les Illes encara governava el nefast José Ramon Bauzá, i els actuals dirigents del PP encara no n’havien renegat, m’estic adonant que des de llavors estic repetint més o menys les mateixes coses.

Tal volta som un tossut o també pot ser que els problemes que teníem fa set anys encara són aquí en versions revisades i augmentades. És clar que estic parlant de la massificació turística, del desmesurat augment poblacional, de la pèrdua de la nostra identitat, de la destrossa que s’ha fet al nostre territori, de l’aculturació general de la nostra societat a causa de l’imperialisme espanyol, de la submissió a la dictadura dels mòbils des d’unes edats, per a mi, massa tendres… Però tot això està a punt d’acabar-se. Ara que ja tenim les eleccions autonòmiques i municipals al damunt, els polítics tenen la solució per a tot això i per a molt més. No fa gaires dies, el conseller Negueruela deia que per evitar que les Illes es converteixin en un parc temàtic és necessària la prohibició de la venda de cases als estrangers. Bé, de bon principi aquest home hauria de saber que les Illes Balears ja eren un parc temàtic de platja, sol i excessos molt abans que ell decidís fer-se polític. Sobre la venda de cases a gent de fora (s’ha parlat d’estrangers o de no residents) no veig en què pot canviar la meva vida si a la casa veïna de ca nostra hi habita una família de Cadis, de Pernambuco o de Berlín. La meva vida canvia, i no per a bé, quan les carreteres de Mallorca estan embossades de cotxes de lloguer que per a més abús paguen els seus imposts de circulació fora de les Illes i, dels beneficis que generen, el que roman aquí és una misèria. A ca nostra, a Binifarda, els veïnats de més a prop són alemanys. Enguany no havien comparegut de tot l’estiu; la casa romania tancada. Vengueren al setembre, quan s’hagué espassat una mica l’allau de turistes a vorera de mar. Un cop més hi veig, en aquesta mesura la mà dels grans empresaris hotelers als quals no interessa que vengui gent a les Illes si no passa pels seus hotels. Avui mateix, hem pogut veure per IB3 com les presidentes Armengol i Cladera, i també el conseller Negueruela, eren, amb els nostres doblers, és clar, per una fira estrangera de tractants de turistes a fer propaganda del negoci dels hotelers. Només parlen d’allargar la temporada turística. Si en comptes d’això anassin a Madrid a exigir del Govern central les competències necessàries per poder resoldre el problema de superpoblació que patim, tal volta les coses anirien millor i almenys recuperarien una mica de credibilitat davant els seus electors, que estam farts de veure com fan la pilota als sectors més reaccionaris.

“Tal volta som un tossut o també pot ser que els problemes que teníem fa set anys encara són aquí en versions revisades i augmentades”

 

D’altra banda, tenim moltes cases tancades, cases que cauen perquè els seus propietaris, que molts d’ells les tenen d’herència, no poden restaurar a causa dels preus de la construcció actual, elevats fins a extrems impagables a causa de l’especulació urbanística, una altra de les xacres d’aquest país. Sé de gent que ha venut la casa de la padrina a un estranger i així ha pogut arreglar la seva. Ara això ens ho volen privar perquè així els que volen venir a passar uns dies a les Illes hauran d’anar per força als hotels dels grans propietaris, aquests que s’estan omplint les butxaques explotant als seus treballadors. Una persona que té una activitat que pot fer des de casa seva, teletreball, podria comprar una casa a Felanitx, per posar un exemple, i és gairebé segur que faria les seves compres al poble i, tal volta, participaria en l’activitat cultural del poble, però si no pot comprar una casa, no ho podrà fer. En contra d’això, les nostres autoritats es dediquen a anar per Europa i animen la gent a venir quan els hotels estan oberts, com a ramats d’ovelles i xais, a omplir les nostres carreteres i a lluitar per un petit espai on posar la tovallola a la platja.

Bé, fins aquí arribam, només comentar que al meu telèfon encara surt el nom del nostre poble com a «Felanich». Fins quan haurem de suportar aquesta humiliació, senyor batle?

darreres notícies

et pot interessar

Franc Prohens Cabrer i Jaume Prohens Manresa, músics i compositors

“Som conscients que és més difícil arribar al públic del nostre país amb una llengua estrangera, però consideram que ser fidels a un mateix és el més important”