Quan es va aprovar la Constitució espanyola, el 31 d’octubre de 1978, el PP no existia, i el seu precursor, AP, comandat per D. Manuel Fraga (exministre d’en Franco) la varen votar d’una manera irregular: dels 16 diputat d’AP, 8 hi varen votar a favor, 5 en contra i 3 s’hi abstingueren. Tampoc els articles de premsa d’un tal José María Aznar a un diari local de La Rioja demostraven cap entusiasme en favor de la democràcia que naixia, ni tampoc pel projecte constitucional, més aviat al contrari, i avui volen donar lliçons de constitucionalisme.
La Constitució, a l’article primer punt dos, diu: “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol” i aquesta sobirania va rebutjar el senyor Feijóo com a president de Govern en dues votacions, i previsiblement proposarà el senyor Sánchez com a president de Govern, que en primera votació pareix que obtindrà 179 vots afirmatius i això és el que compte, no la gent que surt o no al carrer.
No és la futura i previsible Llei d’amnistia (que no coneixem) ni els pactes, que molesta a la dreta d’aquest país, és que ells no poden governar, ni més ni pus, i no s’adonen que tenen un elefant dins l’habitació i que per això ni tan sols volen xerrar amb ells • Un subscriptor/lector
