Em sent profundament decebut pel tractament que es va donar a “l’homenatge” a Toni Massot, que en lloc de reconèixer la trajectòria a favor de la cultura i educació felanitxera, fou un acte improvisat, tractat d’una forma esbiaixada que va oblidar la majoria de les bones obres que va fer.
Em deman qui fou la persona que va decidir quines serien les coses que es destacarien i quines no a l’homenatge, perquè de la seva etapa al capdavant del centre cultural tan sols hi havia tres fotografies on sortís ell, tampoc es va xerrar gens del seu temps al setmanari Felanitx, i especialment no es va fer menció de la seva tasca com a polític i com a regidor de la Sala amb els socialistes.
Tot intencionadament mesurat. He sabut que aquest homenatge ni tan sols fou una proposta del consistori, ja que no es va comptar amb els altres partits polítics presents a l’Ajuntament, sinó que fou una decisió unilateral de la batlessa, com de costum fa, amb l’únic objectiu de monopolitzar-lo per obtenir benefici i rendibilitat política dies abans de les eleccions de diumenge.
A part d’això, durant l’acte que es va celebrar a la plaça de sa Font, hi havia gent cridant, xerrant i sense respectar l’emotivitat que mereix. Està clar que es podria haver fet a l’auditori, però la batlessa fa anys que el vol tancat.
Sense cap dubte, aquest acte que hauria d’haver estat “de consens i conciliació” i no com el varen fer i, si realment volien consens, haurien d’haver sorgit per un acord de ple, en què tothom hagués participat d’un homenatge que mereixia de veritat • Amic
