Quan la senyora Soler respon als socialistes perquè li retreuen el sainet de les oposicions per ocupar la plaça de subinspector de policia, ella els tracta de mala oposició, se renta la cara ella mateixa dient que de tot el que l’acusen al jutjat ella n’ha sortit sempre lliure, i els anomena: cas Llicències: absolta; cas Cavallistes: absolta…
Però s’oblida del cas Concurs per l’explotació de serveis de platges, que en procediments poc clars (així ho varen trobar diferents jutjats) va llevar la concessió a l’empresa que havia duit l’explotació fins aleshores per donar-la a una empresa d’un amic seu sense mirar els perjudicis que això causava, tot i que havia fet la millor oferta, tal com ho ratificà el jutge.
Els perjudicis per a la caixa municipal foren de 220.000 € d’indemnització, més els interessos, sentència que fou ratificada una vegada i una altra amb les conseqüents despeses derivades de la feina dels procuradors.
Quan s’està en política governant no es pot pensar en clau econòmica personal i des de l’oposició s’ha de vigilar amb quatre ulls el que fan els que governen per evitar malifetes, i si és necessari dur el tema a anticorrupció. Entretant, el batle, quan qualcú de l’equip de govern o de la oposició fica la pota, sense voler, o intencionadament, toca cridar-lo a l’ordre.
La decència, l’honradesa i l’honestedat haurien de ser valors imprescindibles per dedicar-se a la política ● Un amb bona memòria
