Fa uns mesos, un poc abans de Nadal, l’Administració va senyalitzar les carreteres que construïren els presos republicans castigats (pel simple fet d’haver estat fidels al govern legal) i allotjats a camps de treball com els d’Artà o es Pujol de s’Alqueria Blanca. Trists records.
He sentit crítiques al fet que si podien haver gastat els doblers en altres coses, que si ara que venen amb això, que ja fa molt de temps. El fet objectiu és que existeix una llei vigent de la memòria històrica que ho empara i que el que s’anuncia és ver i que queda molt curt del que realment passà.
Pel que fa al tram de la carretera del nostre terme municipal (Ma-4012), també és ver que vaig observar dues pintades amb pintura negra per tapar primer i després de netejar-los pintar-los novament amb pintura groga. I ara no fa gaire qualcú ha desmuntat i ha fet desaparèixer la placa o l’ha arrabassada tota.
No tenc clar el significat d’aquests actes vandàlics: vergonya del que feren, imposició del seu criteri sobre els altres, dret a donar tronc als que no pensen com ells? O senzillament pretenen que en aquest país no s’arribin mai a tancar les ferides de la Guerra?
Ja ho cantava na Maria del Mar… ● MM
