M Riera ha fet un clar intent de disminuir la tensió entre vós i ell, i ha escrit que us demana perdó —crec jo que ho ha fet amb total sinceritat, i que es reconeix plenament l’errada comesa—. Tanmateix, a la vostra darrera carta al·ludiu al fet de “demanar disculpes”. Més, repetesc que el que se us demana és el perdó. Omniscient com sou, us refermau que “és cert i segur” que en M. Riera no es va equivocar… I, en un intent de reblir-ho, afirmau que podríeu “treure fets antics que demostren les mentides, però ara no venen al cas”.
A l’anterior carta vostra, amb un títol que, intencionadament, atribueix pertinença: “El violí d’en…”, escriviu ja a la primera línia: “res del paraigüer”, posant a dins el mateix sac l’instrument musical a recobre i el moble de ferro del robatori de l’Hospici. Què voleu que entengui el lector?
Ara, us referiu a mi com “el fan o admirador incondicional”, però us estalviau d’anunciar de qui, i jugant amb aquesta ambigüitat, tot seguit, afirmau que escric “coses molt fortes” sobre en Fraga per haver dit —i m’hi reafirm— que era una bona persona. Deis així mateix que aquest senyor “va ser el responsable, entre moltes més atrocitats, de la massacre de Vitòria de 1976”.
Per tot això us deman: per una banda, quins són els “fets antics” d’en M. Riera —de qui sí que som un gran admirador— que provoquen que el titleu de mentider per enèsima vegada? I, per altra banda, què podeu concretar de la implicació d’en Fraga en els fets al·ludits i quines altres accions seves insinuau, per blasmar-lo?
PS: Quant a la creu dels Caiguts, ja vaig escriure una carta en aquest setmanari el 2 de juny de 2022 • Jaume Rosselló Gelabert
