El que ha fet na Damiana Massutí no és només un acte de crítica política: és un exemple de responsabilitat, coratge i amor per un projecte polític que molts sentim com a propi.
En temps on el silenci s’imposa i la por paralitza, ella ha fet una passa endavant amb la convicció que el PSOE necessita tornar a escoltar la seva militància, recuperar la coherència i reconnectar amb aquells que han confiat en aquestes sigles.
El seu gest no neix del ressentiment, sinó de la lleialtat més difícil: la que s’atreveix a dir el que incomoda, la que no es ven, la que lluita per defensar els valors que ens han portat fins aquí. Damiana no ha actuat per interès personal, sinó per dignitat col·lectiva. Ha dit el que molts pensen i pocs s’atreveixen a expressar.
Necessitam veus com la seva: netes, fermes i compromeses amb una esquerra que no es resigni ni s’agenolli. El seu missatge no és de ruptura, sinó d’esperança: una alternativa és possible, i comença quan algú s’atreveix a dir “prou” · PS
