26.6 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Diumenge, 27 juliol 2025

Estic commocionada, m’arriba la notícia de la mort d’en Tolo Pou. Massa morts de coneguts en poc temps. Massa absències de les persones que estim. Persones que no haurien de morir mai i persones que no haurien d’haver nascut. El bé i el mal, aquest gran enigma.

En Tolo formava part del bé i de la meva infància, del meu paradís perdut de Felanitx. Un al·lot amb qui no vaig compartir, però sempre va ser present, a la costa del Quarter, que formava part de la nostra infantesa. La costa de terra i pedres, i pols a cor què vols, pujava amunt, molt amunt, al Cuartelillo de la Guàrdia Civil, i arribava a un casalici on duien emmanillada la gent dolenta; però en aquest casalici, també hi vivien els meus amics que eren bons. I amb ells, jugava cercant lluernes i galls, unes petites plantes en forma de gerra de les quals en sortia una pols meravellosa. I amb ells baixava per la pedra fina, aquella pedra llenegadissa, tobogan natural on més d’un pic m’havia fet un bony a la closca, perquè no havia pogut frenar. En Tolo vivia, en aquell temps, a la plaça de les Torretes, un nom preciós, supòs oblidat, després convertida en el nom ostentós i altisonant de plaça Pax.

I amb l’amic bo, en Tolo, vaig compartir quan, ja érem grans, a les escales de l’Arenal, el record del nostre paradís perdut i amb ell, també he compartit sovint aquest paradís impossible de les causes perdudes. A ell, l’he fet partícip de les meves inquietuds i malestar respecte de Catalunya i també, gràcies a ell, vaig tenir l’oportunitat de poder col·laborar en el setmanari. Escriure, la necessitat de retenir el temps, la memòria volàtil del temps perdut. Homes bons com en Tolo han conservat la memòria, fixada amb lletres, sovint en màquines antiquades, heroiques, que gràcies a elles i al seu incansable impulsor, han conservat la memòria d’un poble, la petjada del record.

I gràcies a ell, puc continuar creient que els homes bons existeixen i que l’únic sentit en el nostre camí tan curt del nostre pas per la vida és el treball incansable per a un món millor, a la recerca del paradís perdut.

darreres notícies

et pot interessar