Perfil biogràfic – professional de Miquel Juan de Padrines (1716-1787)
Tomeu Caimari Calafat ▼
La present comunicació pretén, per una banda, completar i corregir, principalment els buits i incorreccions dels aspectes biogràfics que presentàrem sobre Miquel Juan de Padrines a la nostra comunicació sobre els governadors de Sóller i de la Torre Picada presentada a les Primeres Jornades d’Estudis Locals de Sóller (2007). Aquests anys hem pogut localitzar les seves dades vitals: naixement, matrimoni i defunció, així com el seu testament.
Per altra banda, volem completar l’estudi del nostre personatge amb l’ascens social que protagonitzaren els seus descendents: el seu fill i hereu, també dit Miquel (1754-1837), fou un notari actiu entre finals del segle XVIII i la seva mort. La filla d’aquest, i neta del governador de Sóller, Miquela, contragué matrimoni amb el també felanitxer Bartomeu Rosselló, capità de l’exèrcit i tinent de carabiners de la Hisenda Pública.
Els licors de Felanitx
Maria Francisca Pico Valls ▼
Fa aproximadament 100 anys, el 1926, a una casa del carrer de la Mar de Felanitx, casa dels padrins, més coneguda per Can Pansa, hi varen començar a fabricar aiguardents, anisats i cassalla, era el que es bevia en aquell temps. Miguel Valls, era el fill major de Nicolás Valls, i és el nom que va posar al negoci, Licores Miguel Valls. Així començaren en aquells anys que Felanitx era tan esplendorós, els anys 20, anys de bonança emprenedora a un poble que sempre s’ha tornat a aixecar de les caigudes.
Devia fer bon fer feina, els dos germans, Miquel i Biel, fabricaven, omplien barrals i, ja no tan bo de fer, els anaven a repartir amb el carro i el cavall per Felanitx, marina i altres pobles.
Passats els anys i les dècades arribà el 1960, mor Biel Valls a l’edat de 60 anys. Els fills homes de Biel, Colau i Josep (Pep), decideixen seguir amb el negoci familiar i es traslladen al carrer de Moreral (que és l’actual carrer de Guillem Timoner), així neix Destilerías Valls que estarà activa fins a l’any 1982.
Apunts per a la història del Centro Filarmónico Teatral (1882-1902). El primer teatre que com a tal tengué Felanitx
Joan Círia i Maimó ▼
El Centro Filarmónico Teatral de Felanitx fou una sala ubicada al carrer de s’Aigo (sic.) de l’esmentada ciutat, activa entre 1882 i 1902, considerada amb tot justícia, com el primer teatre que com a tal ha tengut Felanitx. Un coliseu capaç d’allotjar a 400 persones, que al llarg de devers dues dècades mantingué una frenètica i variada activitat i cartellera. Punts que per mitjà de la present comunicació es proposen recuperar, endemés de les característiques d’aquella sala després de revisar diverses fonts (en especial d’hemeroteca) amb l’objectiu de recuperar la història d’aquella entitat i fer palès la importància que la seva trajectòria té per a la història i la historiografia local i insular. La proposta s’acompanyaria de diverses imatges relacionades amb la sala mencionada.
Evolució urbana de la Plaça Espanya
Pere Bennàssar Bennàssar ▼
Durant els darrers segles, aquest espai ha sofert una transformació molt lligada a la canalització de l’aigua i el seu aprofitament, tant humà com animal.
Coneguda durant molt de temps com la plaça de l’Abeurador, amb l’aigua de la font de Santa Margalida i la presència dels rentadors integrats dintre d’un sistema hidràulic més gran, impregnen els topònims i la preservació d’un espai, precursor de l’actual plaça. Els canvis de paradigma urbà, ja a finals de segle XIX, donen una inicial configuració d’aquest espai, que no és ja dins el segle XX, primer de la mà de Guillem Reynés, el projecte de canalització d’aigües d’Arnest Mestre, que canvien l’ús hidràulic al lloc. Fins a l’any 1938, també coneguda com a plaça dels Rossells, entra la seva transformació més identificativa, primer el seu canvi de nom, per plaça d’Espanya, i la plantació de les palmeres, que l’hi dona el seu nom més popular a partir del 1940. El 1954 s’aixeca el monument de la Immaculada Concepció i li acaba de donar l’aspecte actual a la plaça. La desaparició de les palmeres arran de la plaga del becut vermell, inicia un nou replanteig a aquest espai, tan lligat a la vida felanitxera.
