32.9 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimarts, 16 agost 2022

Aquest era un ofici exclusivament femení, ja que aleshores no es venia roba feta i s’havia de fer a mida. Si bé hi havia sastres, generalment només eren el que avui dia serien els dissenyadors actuals de roba, perquè, quan un home anava a fer-se un traje (dos o tres en tota la vida), el sastre li prenia mides i el «dissenyava», però a l’hora de cosir-lo solien tenir una cosidora que feia aquesta feina.

A quasi tots els pobles n’hi solia haver unes quantes, que a més de fer tota la roba per dona també solien fer la dels dies feiners dels homes. Aquestes professionals tenien gust i imaginació per fer nous dissenys per a les al·lotes, especialment amb els vestits de novia (peça més apreciada de les dones de fa cinquanta anys), ja que aleshores tothom es casava per l’església i per a les al·lotes aquest dia era una fita inoblidable, i a més a ca seva se solien gastar tot el que podien perquè la novia lluís amb el màxim esplendor possible.

Aquest vestit la novia el solia guardar com un tresor, ja que el dia de la seva boda era dels més importants de la seva vida, i en algunes ocasions el tornaven lluir (alguna filla o neta), especialment si el vestit havia sortit molt polit.

Aquestes cosidores solien tenir un estol d’al·lotes a aprendre la feina, ja que aleshores si no es feien professionals com a mínim aprenien el bàsic per a quan es casaven: saber adobar la roba de l’home i els fills, cosa imprescindible en una època en què la dona no solia anar a fer feina fora de casa, perquè el seu comès era ser «mestressa de casa», és a dir, cuidar de la família.

A l’estiu, aquestes al·lotes aprenents de cosidora solien sortir a cosir damunt la vorera a la fresca, i com tots sabem, a l’adolescència i joventut, les al·lotes sempre riuen, i ja us podeu imaginar un estol de set o vuit jovençans al carrer amb les seves rialles i comentaris sobre els possibles noviis o sobre els joves que passaven, una tertúlia ben animada que omplia els carrers de vida.

Jo tenia un cosí que, allà per la dècada dels seixanta, i contractat per l’Ajuntament, anava amb diversos joves amb un Renault 4-L i un megàfon, i unes setmanes abans de les festes de Sant Agustí corrien pels pobles de Mallorca anunciant les festes del sant, i bé sabien que aturar-se quan veien un estol de cosidores a deixar-los programes de les festes i convidar-les personalment a assistir-hi era la propaganda que més bon resultat els donava.

També s’ha de dir que per aquestes saons les nostres festes eren conegudes arreu de tota l’illa com les millors de Mallorca.

darreres notícies

et pot interessar

Bernat Artigues Ribas. Músic i mestre d'Educació Primària

“Mantenir la il·lusió i la màgia és una de les lluites interiors que tenim molts músics”