El mes de maig passat aquest setmanari treia aquesta notícia: “La primera llicència d’obra concedida en dues setmanes” i afegia: “D’estar prop de tres anys a només quinze dies en tenir una llicència d’obra. Aquest és el ’canvi de paradigma’ que ha anunciat l’Ajuntament”.
Aquest anunci de l’Ajuntament que vol fer la sensació de victòria, d’èxit i de solució definitiva en la tramitació de les llicències d’obra, no és més que la crònica d’un fracàs i d’una fal·làcia cara.
Els ciutadans tenim drets, tot i que massa vegades sembla que només tenim deures. Un dret que tenim és que l’Administració pública gestioni les nostres peticions. Un d’aquests deures de l’ajuntament és el de tramitar les peticions de llicències dels ciutadans i de fer-ho tal com preveu la llei, això és, en el termini de tres mesos. Per tal que això sigui una realitat els gestors de l’ajuntament: batles o delegats d’urbanisme han de posar els mitjans humans per complir el que mana la llei. No fer-ho, ni tan sols provar-ho, és una evidència de la seva incapacitat i ineptitud per ocupar el càrrec que ocupen i, per tant, se n’haurien d’anar a ca seva a fer macramé, però no ho faran, són goloses les seves pagues mensuals.
Posar els mitjans és posar més gent a fer feina, si no basten dos, tres i si no basten tres, quatre. Però és més que evident que els nostres polítics se’n foten de l’urbanisme i de la gestió municipal d’aquest urbanisme i, com ja vaig explicar una vegada, l’urbanisme és planificar (tenim el pla general més caducat del món) executar el planejament (els polítics no saben què cosa és això i fan servir un parc públic d’aparcament) i del control de l’urbanisme val més no parlar-ne. L’urbanisme és fet per fer la vida dels ciutadans més senzilla, més humana, més amable i a Felanitx no tenim urbanisme, i per això de cada vegada és més difícil viure-hi, circular, emprendre. El caos s’ha apoderat del terme i, fins i tot, els funcionaris que contracten a urbanisme, fugen a la primera ocasió que troben. Ara se n’anirà un tècnic especialista en dret urbanístic.
I tornam al tema de les llicències exprés. Com que els polítics no paguen dels seus han trobat que els seus deures els poden resoldre fora de l’Administració, i el darrer invent que han fet ha estat externalitzar la tramitació de les llicències a empreses particulars o entitats col·laboradores en urbanisme que les diuen (ECU). Empreses externes que fan la feina que no fan els tècnics i juristes municipals. Aquesta eufòria que pretén vendre l’Ajuntament en haver atorgat una llicència en quinze dies, té un preu per al ciutadà que no han pensat a dir, perquè a més de pagar la taxa municipal (la feina dels tècnics i juristes municipals) han de pagar una segona “taxa” a l’empresa externa que fa els informes que havien de fer a l’Ajuntament i aquesta feina té, més o manco el mateix preu que la taxa.
Per posar un exemple, un projecte d’un edifici amb un pressupost de 500.000 €, paga un 3 % de taxa, o sigui 15.000 €, i si tria acudir a l’empresa externa per no estar tres anys o més esperant, aquesta empresa li cobrarà uns 15.000 € més, total 30.000 € per a tramitar la llicència i a això li hem d’afegir el 5 % més de l’impost per la llicència, la broma per una llicència surt per 55.000 €. És evident que a la sala no volen que els molestin i surt molt més a compte no demanar llicència, quasi segur que no us molestaran… heu de procurar no fer ni gaire pols, ni gaire renou i no molestar els veïnats · Bartomeu Obrador
