A les dues edicions passades d’aquest setmanari dos escrits feien ressò de la problemàtica existent a Felanitx sobre la concessió de llicències d’obra. Els autors signaven com “un que parla en nom de molts”, i “un que també parla en nom de molts”, i per part meva no hi falta raó, ja que jo en som un, d’aquests molts.
La situació és clarament dramàtica. Per entendre que més d’un any i mig d’espera és una barbaritat, s’hauria de ser conscient de dos fets. En primer lloc, s’ha d’entendre que d’aquestes llicències en viuen picapedrers, fusters, ferrers, electricistes o fontaners, d’entre molts d’altres professionals, i per tant, són una part molt important de l’economia local. Tenir aturades llicències locals implica aturar empreses locals.
El segon fet és que moltes d’aquestes llicències són per a la construcció d’habitatges: un dret fonamental. Molta de gent viu emprant part dels doblers que destinarien a la construcció de la seva casa per a pagar un lloguer que es perllonga en el temps. D’altres persones viuen en cases amb necessitats urgents de ser reformades. El fet d’haver d’esperar tant implica generar dificultats a la vida quotidiana de molts felanitxers.
Seria molt desitjar que aquests escrits facin reflexionar als responsables d’aquesta situació, ja que la problemàtica perdura des de temps immemorials i no sembla que el fet de generar aquests problemes a la gent del poble els llevi gaire la son?
El PP deia en l’anterior campanya electoral que en cas de governar accelerarien el procés. Idò bé, ara estan governant i tot segueix igual. Esper que siguin conscients que aquesta lentitud no només afecta els qui es volen fer una casa, sinó al conjunt del municipi • Un que espera d’assegut
