Que la realitat supera la ficció, no tan sols ho veim en tot el que fa a la vida personal i quotidiana d’en Juanca, rei d’Espanya, sinó també en els afers més quotidians de les nostres autoritats locals.
Resulta que segons hem pogut llegir en un relat irregularment anònim, que forma part de l’expedient confeccionat per la Sala i relatiu a l’inventari de béns de l’Hospici, aquest es va fer, ni més ni menys, que passat més d’un any del seu tancament i la sortida de les monges que fins llavors havien tengut cura de la casa.
No s’ha de ser massa sabut per entendre que és en el mateix moment en què es fa entrega d’unes claus, tant si són per tancar com per obrir, que és quan convé a totes les parts aixecar acta dels bens mòbils que hi pugui haver.
Com és possible que la majoria absoluta del PP, amb el batle Tauler al capdavant, més els tècnics municipals que habitaven llavors per l’Ajuntament, deixassin passar més de dotze mesos abans de confeccionar la relació d’elements de tota casta i valor que s’hi trobaven? Què va poder passar en tot aquest temps?
Ara no troben el conegut paraigüer modernista de ferro forjat, segurament gens bo de traginar, per cert. També he sentit altres persones interessar-se per altres béns.
Pel que sembla, qui ha estat regidor responsable de la brigada municipal els darrers cinc anys, el senyor J. Aznar, i encara al govern municipal, tampoc ha estat gaire curós a l’hora de moure i custodiar aquest mobiliari.
Hi ha hagut cap denúncia en tot aquest temps quant a portes forçades, panys o cadenats romputs? Qui té o tenia accés a les claus? Tot plegat, un cúmul de despropòsits que fan pensar malament.
Esperem que si és cert, com s’ha dit, que tots aquests fets han estat posats en coneixement de la Guàrdia Civil, aquest institut armat faci les indagacions oportunes i es puguin recuperar aquests béns que són públics i constitueixen un patrimoni col·lectiu ● Astorat
