Si pensàvem que l’escala del ridícul a Felanitx ja no tenia més esglaons, Catalina Soler ens ha demostrat que sempre pot baixar-ne un més.
Després de tres dècades dins la política, la batlessa no ha guanyat en seny, sinó en una arrogància sistèmica que ja frega el deliri de grandesa.
El darrer episodi amb les forces de seguretat és de manual: una infracció, una multa i el clàssic repertori de: “Vostè no sap qui soc jo?”.
A l’estil més pur d’Esperanza Aguirre o Ayuso, Soler es creu per damunt del bé i del mal, i menysprea a agents de l’autoritat (siguin Policia Local o Guàrdia Civil).
És curiós, per no dir hipòcrita, veure com s’omple la boca de patriotisme de polsera mentre, a la pràctica, increpa i humilia els mateixos agents que diu defensar.
Per a ella, la llei és una cosa que només s’aplica als altres; per a ella, ser “reincident” és només un tràmit que es despatxa amb una multa ridícula de 100 euros que sembla més un premi que un càstig.
Trenta-cinc anys de carrera política no li han servit per aprendre educació, però sí per perfeccionar l’art d’humiliar tothom qui l’envolta: companys, rivals i servidors públics · Guillem
