La gent, en altre temps, potser alguns també ara, deia i deim: “És un home de paraula”. Per tant, te podies fiar d’ell. Quan deia blanc, era blanc; quan deia sí, era sí. No hi havia res escrit ni firmat davant cap notari; havia donat la seva paraula. S’havia compromès, malgrat les pressions que poguessin sorgir, a mantenir el seu parer, la seva opinió. L’home de paraula era i és encara una persona apreciada i valorada pel seus amics, parents i coneguts, i fins i tot els seus adversaris reconeixen en veu baixa que sempre te pots fiar d’ell.
Un home de paraula. Malauradament, tenc la impressió que, en aquest temps, més que mai, hi ha persones que per fer-se amunt o per mantenir una posició, se passen els acords i els pactes pel forro. No són homes de paraula, i no m’agrada tenir al govern de l’Ajuntament un personal que no és de fiar. És la meva opinió ● Per Llorenç Oliver
