Sense reconeixement

El dia de Santa Margalida vaig assistir a l’acte de celebració del 60è aniversari de S’Estol des Gerricó i em va venir de nou que, en cap moment, no s’anomenàs ni s’agraís la tasca que qualsevol felanitxer sap que hi varen fer un grapat de músics destacats que durant dècades varen dibuixar la fesomia de S’Estol damunt els escenaris. Em referesc a la traspassada Francisca Adrover Tirado, al seu germà Andreu, a Maria Rosa Cons, a Jaume Julià, a Maria Mascaró, a Toni Rosselló i a Lluís Vaquer.
Aquella vetlada, els socis fundadors varen rebre un reconeixement –sens dubte ben merescut– i no es pot qüestionar que la seva labor va ser molt important, en el context en què s’associaren, per engendrar l’agrupació. Però és evident que la maduresa que amb el temps va assolir el conjunt, el nom que es va fer i que té actualment, la comesa d’adaptar les nostres músiques tradicionals –fidels a l’essència que les definia– a les demandes d’una nova societat, prové de la feina posterior d’unes altres persones, entre les quals en destaquen els músics esmentats. És clar que els canvis són necessaris i naturals i desitj molta sort i encerts a l’agrupació renovada. Que per molts d’anys ens acompanyin per ballar falaguers. Alhora, però, m’atrevesc a aconsellar-los que reconeguin i valorin la feina dels seus antecessors perquè, dels qui han fet el camí abans que nosaltres, en podem aprendre molt.
● Un ballador