La mort d’un amic de joventut deixa un buit difícil d’explicar. Amb ell vaig compartir els anys de batxillerat i també la carrera de matemàtiques. Durant quatre anys, a més, vàrem conviure com estudiants, compartint pis, rutines i aquell temps únic en què la vida encara semblava oberta a totes les possibilitats. Era més que un company: era part del paisatge quotidià, d’aquella etapa que ens construeix sense adonar-nos-en. Amb la seva absència, no només marxa una persona estimada; també s’esvaeix una part de la memòria compartida. El seu record, però, continuarà present.
Setmanari Felanitx © 2021



