21.7 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 12 abril 2024

El títol l’he manllevat d’un manacorer insuperable, Guillem d’Efak. Consider que defineix d’una manera perfecta el camí que ha pres el món des de l’adveniment mundial del poder absolut dels mercaders.

En aquests darrers quinze dies —estic parlant des de la darrera carta oberta— hem pogut veure tantes senyes de mals temps, que només els ignorants i els badocs dels programes de xafardeig de les televisions poden encara dormir en el somni dels betzols.

Com ara mateix, na Marga Prohens, que amb en Sito Galmés i tota la colla de llepes mantinguts al poder per l’extrema dreta, han anat a Berlín per tal d’ajudar els mercaders estrangers (Siempre los ricos fueron extranjeros… cantava Víctor Jara) a vendre el poc que roman de les Illes que es pugui considerar nostre. S’augura, diuen, una temporada turística de record, tant pel que fa a ocupació com a durada. No diuen, emperò, on ens podrem amagar els aborígens, per tal de deixar lloc als ramats que vindran a omplir les butxaques dels colonitzadors. I, mentrestant, la gent de fora que acudeix a la crida dels negociants turístics, ha d’ocupar per la força les cases que els indígenes han heretat i no poden reformar perquè els constructors cobren uns preus que, per ara, només poden pagar els alemanys.

Sí, he dit alemanys, i sé que també hi ha rics d’altres països que venen aquí a especular, però la majoria, almenys per la nostra contrada, són compatriotes de Beethoven. Com ho és un tal Matthias Kühn, que va comprar a preu d’oferta de mascaretes xineses per fer-hi cases de luxe uns terrenys que molta gent, i supòs que també ell, sabia que era molt probable que fossin declarats com a no urbanitzables. Així fou, però ara l’Ajuntament de Sóller li haurà de pagar, segons la Justícia (igual per a tothom, o no?) quasi deu milions d’euros.

Parlant d’alemanys, les televisions generalistes no en parlen gaire, però si anam als pòdcasts, siguin de la tendència que siguin —n’hi ha de tot pelatge— i som capaços de destriar el gra de la palla, veurem com es parla de guerra imminent, i tal volta atòmica, entre l’OTAN i Rússia, fins i tot se sap que Alemanya i el Regne Unit ja tenen tropes a Ucraïna. Han enviat els militars com a assessors, per ara, però així van començar els americans a Vietnam. Si aquestes sospites que, ho repetesc, quasi tots els analistes les donen per certes, es materialitzen, em sembla que els alemanys tindran ben poques ganes, i menys ocasions de fer turisme. Per ara, a Dinamarca, ja han decidit invertir més en armament i retallar les despeses socials. En aquest escenari, em sembla que l’optimisme de na Marga i en Sito no són res més que cabòries d’uns ignorants creguts i llurs pensaments tenen menys recorregut que una bufa de monja en una nit de tempesta.

Europa, i la resta del món, es troba en una escalada bèl·lica sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. En aquesta situació, pensar en el turisme em sembla una frivolitat.

Escric avui, 11 de març, vintè aniversari dels atemptats de l’estació d’Ato cha, a Madrid.

Vintè aniversari d’una de les grans mentides del nefast José Mari Aznar, L’únic del trio de las Azores que no ha demanat perdó per haver volgut enganyar tota la humanitat amb allò de les armes de destrucció massiva que, segons mentien ells, tenia l’Iraq, i haver-nos arrossegat a una guerra de la qual encara en patim les conseqüències. Aquest personatge lamentable tornà a mentir, i a mantenir la mentida, fa vint anys quan atribuí aquells atemptats a ETA. Ja se sabia que havia estat un grup islamista, com a venjança per la participació del tal Aznar en la guerra de l’Iraq, però hi havia unes eleccions a tocar i el PP sabia molt bé que si les bombes eren d’ETA, tenien les eleccions guanyades, cosa que era més difícil si els terroristes eren islamites. De manera que José Mari i el seu ministre Acebes mantingueren la mentida fins passades les eleccions, que perderen, quan tothom, sobretot fora d’Espanya i de les seves àrees d’influència, sabien la veritat. Tanmateix, aquest bergant encara dirigeix el PP, des de l’ombra, i ha estat ell qui ha situat una de les seves deixebles, una altra mentidera convulsiva, al capdavant de la Comunitat de Madrid, i a punt per a substituir Alberto Núñez Feijó, quan aquest tingui una relliscada per petita que sigui. Us recordau del que li va esdevenir a un tal Casado, que era el cap major del PP, quan es va posar amb el germà de la presidenta de Madrid? És que el PP té tantes ganes d’ocupar l’espai de Vox, que ja li està passant al davant per la dreta.

I em roman només espai per a esmentar que el govern PP-Vox de les Illes ja ens ha entaferrat altre cop el castellà a les escoles. Per mal, crec que d’això n’haurem de parlar més endavant.

darreres notícies

et pot interessar