32.9 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimarts, 16 agost 2022
Miquel Adrover, amb el seu nou llibre
Miquel Adrover, amb el seu nou llibre

L’escriptor hortarrí, Miquel Adrover Caldentey (s’Horta 1965) ha publicat recentment una nova novel·la, Irish de Mena. El Reino perdido. Aquesta obra, escrita en castellà ha estat publicada a nivell nacional per Editorial Ibera (Ibera Ediciones).

Irish de Mena. El reino perdido és el seu desè llibre. Una novel·la de ficció històrica ambientada en l’edat mitjana alta, segles X-XI, que detalla com un acte de la princesa Irish serveix de motiu i desencadenant per la desmesurada ambició d’algun dels nobles del regne disposats a enderrocar al rei Ramon II.

A través de la trama de la història un pot endinsar-se en els costums, la guerra, els oficis o el món conventual medieval: història èpica, lluita, guerra, gelosia, enveges i fugides. Però Adrover amb aquesta novel·la també ens endinsa en un món de valors, de lleialtats, responsabilitat, fidelitat i amor.

L’ambició d’uns nobles i les seves argúcies i trames per a enderrocar el rei, la cruenta batalla, l’ambigu comportament d’un bisbe encegat per la luxúria i l’avarícia de poder, la construcció d’una catedral o la pesta negra, són alguns dels ambients que es viuen en aquesta obra.

En aquesta ambiciosa obra, l’autor ha intentat transmetre al lector les sensacions d’estar immers en la història, embolicat d’ella. La documentació, el llenguatge utilitzat, l’ambientació i els detalls aconsegueixen que, malgrat ser una història de ficció en un regne de ficció, l’època en la qual es desenvolupa estigui ben delimitada.

Escriu sobre el contingut d’aquesta novel·la el també escriptor i poeta Abelardo Gil Leyva: “Contextualizada en el período que algunos historiadores definen como Plena Edad Media o Edad Media Central, la novela Irish de Mena. El reino perdido, del mallorquín Miguel Adrover Caldentey, nos narra el qué, el quién, el cómo y el porqué de una de las pasiones humanas más irrefrenables: la ambición de poder.

Pero no solo de eso. También nos cuenta cosas emocionantes sobre el amor, la amistad, la lealtad, la generosidad… Todo ello con una mirada crítica y teniendo presente que los primeros objetivos de un narrador han de ser la originalidad y el entretenimiento.

Nosotros, además de sentirnos cómplices de su mirada, estaremos satisfechos de haber sido, una vez más, los destinatarios de un buen relato porque, como bien dice el profesor José-Carlos Mainer,se escribe para que alguien lea; se lee para poder escribir; se vive para escribirlo y se escribe para que alguien viva, a su vez, lo que alienta debajo de las líneas”.

darreres notícies

et pot interessar

Bernat Artigues Ribas. Músic i mestre d'Educació Primària

“Mantenir la il·lusió i la màgia és una de les lluites interiors que tenim molts músics”