La setmana del 8 de Març sempre arriba recordant-nos que la història és diferent de com ens l’han contada. Qui la va escriure així? Idò no ho sabem. El que sí que sabem és que hi ha persones disposades a canviar-la o, com a mínim, a mirar-la des d’altres perspectives. Hem trobat que poca cosa més urgent i guapa hi ha en una data assenyalada com aquesta que aplaudir la labor de dones pel bé d’altres dones. És per això que la pàgina d’avui va dedicada a na Mercè Medina Estelrich (Felanitx, 1991) i a la seva gran gesta, juntament amb les seves companyes de Músiques d’Elles, de reubicar la figura femenina al centre de repertoris musicals clàssics on, “curiosament”, mai havia figurat. Avui va per vosaltres, per nosaltres, per totes!
Què ens podeu contar de la vostra història amb la música?
Vaig començar a estudiar música a l’Escola de Música de Felanitx. Les meves primeres professores de flauta van ser totes dues felanitxeres, na Maria Caldentey i na Francisca Rosselló. Als 17 anys em vaig preparar per anar a estudiar a Barcelona, primer al conservatori professional de Sabadell i després vaig fer els estudis superiors de flauta al conservatori del Liceu, amb el meu mestre Christian Farroni. Paral·lelament, vaig estudiar Musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de viure uns anys a Barcelona, vaig partir per estudiar un màster d’educació musical a la Haia, als Països Baixos, i hi vaig viure tres anys. Allà consider que vaig definir el meu camí, tant com a flautista com professora de flauta i música. Durant aquells anys vaig poder participar en projectes educatius molt interessants i també va començar tota la curolla del que acabarà definint Músiques d’Elles, que acaba agafant forma el setembre del 2020.
Què va implicar el fet de partir fora?
Anar a estudiar a Barcelona va ser un canvi i em va encantar, però sobretot l’experiència de viure a un altre país va ser molt intensa i em va fer créixer tant musicalment com personalment. Viure enfora de la família i enfora de la pròpia cultura fa que creïs vincles molt estrets amb les persones noves que coneixes, em va encantar l’ambient internacional i poder compartir i intercanviar experiències amb persones d’arreu del món. És una experiència que et fa obrir la ment i, bé, ara es podria dir que tenc amistats quasi als cinc continents! A més, musicalment Holanda és un país amb una cultura de la música clàssica molt arrelada i les millors orquestres d’Europa.
A què us dedicau ara mateix?
Actualment, d’una banda faig feina de professora de flauta i de professora de música per a la primera infància, i ho combín amb els concerts que em surten amb diferents agrupacions. Consider que la meva tasca com a professora és la de guiar l’infant a descobrir la música, ja sigui en les edats més primerenques o bé a través de la flauta. I com a intèrpret, doncs la de compartir i comunicar a través d’un repertori que em commogui.
Com sorgeix Músiques d’Elles?
La idea de tocar repertori escrit per compositores comença a Holanda, quan durant els estudis de màster m’adon que, amb tots els anys que feia que estudiava flauta, pràcticament no havia tocat peces escrites per compositores. El primer programa que vaig preparar va ser amb obres de compositores de diferents èpoques, com Anna Amàlia de Prússia, Lili Boulanger i Melanie Bonis, Sofia Gubaidulina i Amanda Harberg, i férem concerts per Holanda. Poc després arriba la pandèmia, m’aplega vivint a Holanda i tot s’atura, així que decidesc tornar a Mallorca. Una vegada instal·lada aquí i encara amb la mateixa idea al cap, em pos en contacte amb na Laura Serra, fantàstica pianista, i neix Músiques d’Elles. La recerca d’obres de compositores sovint no és fàcil, i no és perquè hi hagi poca música escrita per compositores, sinó perquè no es coneix, no es programa als concerts, les editorials no la publiquen i és difícil de trobar, no surt als plans d’estudis, i en molts casos tampoc en trobam enregistraments de qualitat. Crec que la nostra responsabilitat com a músics professionals és agafar la iniciativa per propiciar un canvi en aquest sentit i cercar més enllà del repertori establert i conegut, crear nous referents per a les futures generacions.
Què cercau amb la vostra tasca?
La idea ha estat sempre tocar música escrita per compositores, fer-ne difusió, fer concerts i fer-ne enregistraments, ja que avui dia és la primera font que tenim per conèixer música nova. L’any 2021, decidim enregistrar el nostre primer àlbum, que inclou “Transformacions” per a flauta i piano, peça escrita per la compositora mallorquina Mercè Pons especialment per a l’ocasió. Músiques d’Elles és un projecte que creix i es transforma. Com que tocam només música de compositores, necessitam explorar altres formacions per poder tocar més repertori. Així doncs, a finals del 2021 incorporam a la formació na Paula Martos, violoncel·lista eivissenca. Actualment exploram el repertori per a aquesta formació i alhora descobrim sonoritats diferents, ja que la incorporació del cello afegeix tota una altra dimensió sonora al grup.
Quin paper té cada una al grup?
Com que és un projecte petit, totes hem de fer de tot i ens sentim molt responsables de tirar-ho endavant. Clar que al final, com quan feim música plegades, cada una té un rol i ens repartim un poc les feines. Na Laura és molt organitzada, aporta rigorositat i calma al grup, du les xarxes socials (molt important, avui dia)… Na Paula és molt enèrgica, té molta iniciativa, és l’encarregada d’enviar milions de correus per aconseguir concerts. I jo, bé, sempre tenc propostes i idees de repertori que voldria fer, i a vegades m’han de frenar un poc… però m’encanta cercar repertori nou i trobar una idea general per englobar-ho en un programa que tengui sentit i arribi al públic, aquest al final és l’objectiu de fer un concert.
Quins són els vostres pròxims objectius?
Com deia, sempre intentam trobar nous reptes i repertoris que facin créixer el projecte. Ara per ara, tenim en marxa el programa “Dones en el Romanticisme”, però ja estam treballant en altres peces per a un programa que serà tot de compositores espanyoles per a finals del 2023.
De moment, diumenge tocau a Felanitx. Com us sentiu de tocar a casa?
En tenc moltes ganes. Sempre és un plaer poder fer música a casa i compartir-la envoltada d’amics i família. Tocarem el programa de “Dones en el Romanticisme” unint música i pintura. Interpretarem peces de les compositores Elfrida Andrée, Louise Farrenc i Melanie Bonis, mentre es projecten imatges dels quadres de pintores de la mateixa època. Acompanyarem el concert amb petites explicacions en què es contextualitzaran les obres i els diferents estils artístics. Ens encantarà compartir una estona amb tothom que vengui!
