- Prenent la píndola diària de “riure per no plorar” desig que tenguin un altre efecte; “riure per no mossegar”. Socialment convenient i esper que eficaç. El resultat del producte es veu en els altres. Efecte a distància.
- Pengen els quadres a gust dels habitants de la casa? No, idò, segons ho demanen les condicions dels quadres? Tampoc. Aleshores? Segons les tatxes de la paret. Ni els fantàstics quadres ni les persones –com veis- tenen la darrera paraula. És així. Penjam i ens pengen “a gust” del que ja hi ha. Ens comanden, doncs, el mur i el clau. A les ordres del més barrut. De l’immobilista.