-Va fer mitja rialla i es va retirar. Mitja rialla? Sabem el que és, encara que ens costi definir-la exactament. L’acudit era tan dolent que només demanava mitja rialla. O fer sa mitja per quedar bé. Quin mal criteri ètic aquest, molt emprat un temps en què la hipocresia dominava les relacions familiars i socials.
-Titllen i acusen el papa Francesc de relativista moral i religiós. Gràcies a Déu. Les arrels de la teologia cristiana ens porten a la relació i a la relativització. Mirau: un sol Déu en tres persones. Un Jesús: Déu i home. Queden ben tocats l’absolutisme, els esperits monolítics i monàrquics i els totalitarismes. En els “dogmes” cristians nia un saníssim relativisme.
