Passareu per tal carrer i tal número pel cartó?” “El cartó segueix al mateix lloc”, es queixa el peticionari. “Perdonau, us asseguram que pel carrer i número que deis, hi hem passat fa una bona estona”. Passar, un verb que permet molts de penjolls, molts. Aquí, passar de llarg o de llis. I així viure o passar la vida, com qui passa el rosari. Distretament. O viure i passar-s’ho bé. Curiosament i alegre, per exemple.
-“És que són curts”, diuen, com excusant-los. No. A un curt li fan el feix damunt. A aquests, no. Ells el posen feixuc sobre els altres i pretenen que els donem les gràcies. No. Aquests no són curts. Es passen de frenada.
-“Que teniu son?”, demana la filla a la mare gran. “No. Tenc els ulls clucs per no perdre res”. De petits i joves tenim els ulls oberts, com a porta d’entrada de tot i com més millor. De vells anam aclucant els ulls, això és, anam tancant la porta ara de sortida, perquè res no es perdi del que havíem registrat abans. Bona resposta de la mare, encara que també pot expressar que es va desinteressant de tot i acomiadant-se de tots.
