La setmana passada, en Miquel Riera escriví una carta sobre el violí (res del paraigüer). A la seva carta encara es pot llegir:
«En una magnífica crònica d’en Bartomeu Pou, que publicà el setmanari, se’ns diu que tant n’Antoni Grimalt com el portaveu del Partit Popular i en Bartomeu Obrador, portaveu dels Coloms a la Sala (la negreta és meva), feren una apologia del projecte de n’Andreu Fiol. “El qualificaren de molt interessant i d’una ocasió única i irrepetible.”»
D’aquesta manera dona a entendre als lectors que ha anat a l’hemeroteca del setmanari i ha tret aquesta informació posant-la en boca d’en Bartomeu Pou. Ell no diu res, ho diu en Bartomeu Pou.
Jo he anat a l’hemeroteca i, al setmanari de dia 11 de novembre de 1995, es pot llegir:
«Tant el portaveu del PP, com el de CALS (la negreta és meva), i Antoni Grimalt, feren apologia d’aquest (sic) projecte presentat per Andreu Fiol. “El qualificaren de molt interessant i d’una ocasió única i tal volta irrepetible.”»
És evident que hi ha una petita diferència: a la crònica del setmanari no hi surt el meu nom, per la senzilla raó que feia temps que jo no era regidor.
I ara ve la meva pregunta: quina necessitat hi havia d’inventar-se aquesta falsedat, posant que el meu nom sortia a una crònica en què no sortia? Naturalment, això no és nou, en Miquel Riera sempre ha emprat el setmanari per justificar les seves culpes i ha jugat al joc de les mitges veritats i de les mentides senceres, un joc que domina molt bé. Podria treure fets antics que ho demostren, però que ara no venen al cas. Llastimosament, vaig viure en pròpia carn la seva visió de la democràcia essent ell batle i jo regidor, i vaig haver de fugir corrensos perquè vaig constatar com ell creu en la democràcia de la mateixa manera que hi creia en Manuel Fraga Iribarne.
Hi ha qui em diu que la senectut fa aquestes coses, però en el cas d’en Miquel Riera no és cert, sempre ha fet el mateix • Bartomeu Obrador
